Vestigis

Resten les ombres d’un temps passat,
esquinçalls de llum en la pols adormida,
petjades invisibles que es fonen lentament
en la remor suau d’un record que s’oblida.

Les pedres guarden secrets extingits,
històries antigues, veus esmorteïdes,
un murmuri fràgil que el vent ha esborrat,
com cendres perdudes, com fulles marcides.