Passejar per paisatges irreals, escenaris que mai han estat, però que sempre hi són. Són fragments de mons que neixen en els racons més profunds de la imaginació, on els horitzons es fonen i els colors ballen al ritme dels records. Cada imatge és un batec d’alguna emoció latent, un reflex distorsionat de la realitat que coneixem, però que se’ns escapa entre els dits. Aquí, la naturalesa es transforma en un miratge íntim, on el tangible es dissol en el misteri d’allò que només existeix quan tanquem els ulls.