Duplicats imperfectes

Duplicats imperfectes, reflexos torçats,  

miralls esquerdats de mons paral·lels,  

semblances que ballen en passos errats,  

ombres que es perden en camins rebels.  

No són còpies ni calcs, sinó ecos trencats,  

d’un origen difús que ningú sap trobar.  

Són formes que viuen, defectes preuats,  

en la bellesa estranya d’allò que és singular.