Girona de nit

A Girona, la nit s’escampa,
les llambordes, fresques, brillen
sota la llum tremolosa dels fanals.

Els carrerons serpentegen en silenci,
ombres llargues es gronxen
als murs que han vist segles passar.

El riu respira, lent,
com un secret compartit només amb la foscor.

Als portals, murmuris de fulles
i passos fugissers.
Girona, de nit, és un sospir profund,
és calma, és somni.

.