cingles, ermites i valls oblidades

Prop de cingleres de pedra adusta,
s’esberla el crit mut del vent,
valls fondes, on el temps s’atura,
vestides d’ombra i vell silenci lent.

Ermites soles, en ruïna serena,
testimonis d’un passat oblidat,
guarden pregàries fetes pols,
ecos llunyans d’un esperit callat.