Refraccions

Entre llums i aigües, la màgia es desfà,
en un joc de colors que el cel dibuixa,
les refraccions dansen, com somnis que flueixen,
trencant la llum en fràgils siluetes.

Els raigs es dobleguen, subtils i fugaços,
travessen cristalls, s’escampen en l’espai,
cada angle un secret, cada canvi un destí,
les refraccions, en silenci, parlen de l'infinit.

En el món de les ombres, elles fan la claror,
desxifrant els misteris de l'òptica lenta,
i així, entre la llum i la fosca, es revela,
la bellesa invisible, en les refraccions eternes